El secret de l'eterna joventut de l'excavador
articles

El secret de l'eterna joventut de l'excavador

Sota la terra, en la foscor eterna, viu una criatura que ens pot dir com viure, gairebé mai envellint. Un excavador nu, una mica semblant a una rata o un talp, però, tanmateix, ni l'un ni l'altre, pot ser la clau de la longevitat.

Foto: Google.com

Els excavadors viuen sota terra en colònies. El seu hàbitat és l'Àfrica. Els tecnòlegs que estudien el problema de la prolongació de la vida humana han parat atenció a aquests animals calbs. Es diferencien perquè tenen diversos superpoders alhora.

En primer lloc, poden sobreviure sense oxigen fins a 18 minuts. En segon lloc, la probabilitat de desenvolupar càncer en ells es redueix a gairebé zero. En tercer lloc, contràriament a les expectatives dels científics que els excavadors no viurien més de sis anys fora de la natura, van sobreviure i fins i tot van creuar la línia dels trenta anys.

Foto: Google.com

Els biòlegs d'una empresa patrocinada per Google han descobert que els excavadors més grans tenen, curiosament, que tenen menys probabilitats de morir (mentre que el contrari és cert per a qualsevol altre mamífer).

"Aquest és el resultat més sorprenent que he rebut mai", diu un dels científics. "Va en contra de tot el que sabem sobre mamífers".

Foto: Google.com

L'hàbitat més natural per a un excavador és la nit eterna sota terra. Així és com pretenia la natura. Per tant, per a moltes persones, els intents d'allargar la vida humana amb l'ajuda de mitjans no naturals –ciència i tecnologia– estan associats amb la por que això només ens allunyï de la natura i de la veritat que ens fa humans, la veritat que diu que la nostra vida ha d'acabar, perquè o no.

Foto: Google.com

“Crec que la gent ha començat a apreciar més la vida, perquè tots entenem més clarament com de curta és. Després de tot, això és el que ens fa humans: sabem i acceptem el fet que no som eterns. És aquesta consciència la que ens impulsa, ens fa viure la vida més plena i brillant possible.

Autor: Anastasia Manko

Deixa un comentari